EL TACTE SUAVÍSSIM DE L'ABSÈNCIA

Vida i mort, vida i mort... alternades en el procés d'existir. Ningú no ens prepara per a encaixar-ho. De la rialla a la nafra. De l 'esclat del plaer a la caiguda per l'estimball. Hem heretat llavors antigues i en sembrem de noves, a fi que no cessin de néixer dub tes, plantes, emocions, arbres, pensaments i les més diverses espècies. I, enmig del temps d'espera, sense remei, haurem hagut d'apr endre a llegir els silencis, a interpretar les parelles, a detectar les menes de gents del món, fins que ens assumim nus i soles, nu es i sol...[Llegir més]